Prefaci

PREFACI

PEL MESTRE GARGHA KUICHINES

Existeix l’Astrologia Científica o Numèrica que requereix extensos estudis per al seu aprenentatge, amb ella els Astròlegs de tots els temps han fet prediccions sobre esdeveniments d’importància. També s’han valgut d’aquests coneixements grans personatges com el cas de Hitler a Alemanya, qui es va valdre d’Astròlegs especialitzats per dirigir-los en els seus atacs bèl·lics.

Nosaltres els Gnòstics ens separem d’aquesta forma d’estudi, perquè amb ella l’home és una joguina segons les prediccions, un indefens davant els signes que marquen les diferents quadratures i el pas dels astres, nosaltres coneixem una astrologia que ens ensenya a manipular amb les estrelles i així podem evitar els esdeveniments que poguessin predir-nos els especialitzats de l’Astrologia Numèrica. Per a això es requereix canviar els cossos lunars amb els quals naixem, per cossos solars o lumínics valent-nos de l’arrel mateixa de l’ésser, és a dir, de la nostra pròpia llavor.

L’enemic que ens impedeix escalar el coneixement diví és el nostre Jo Satànic o Cap de legions que governa el nostre cos físic. La manera més perfecta per desfer-se del Guardià del Llumbral, com l’anomenen els de la mà esquerra, és per mitjà del procés de la Iniciació que per a nosaltres els gnòstics comença amb l’entrada als santuaris o Lumisials, valent-nos dels ensenyaments que dirigeix i promou l’Avatar d’Aquari “Samael Aun Weor”.

En l’època en què l’Iniciat Jesús va donar els seus ensenyaments als devots del sender va dir: “Jo sóc el camí, jo sóc la veritat, jo sóc la vida, hi va haver per aquells temps un gran mag anomenat Simó el Mag, ple de poders i grans riqueses, qui manifestava als seus deixebles: “Si Jesús va arribar al seu pare pels seus propis mèrits, jo Simó, també arribaré al meu pare pels meus propis mèrits i el que va fer va ser seguir pel camí esquerre, allunyant-se del seu benvolgut, aquest perill sempre és latent quan els devots del sender creuen que ells per si sols poden transcendir el camí.

Per als que per primera vegada arriba a les seves mans aquesta saviesa, els informem que es requereixen sis mesos d’estudis preliminars, estudiant les obres de Samael Aun Weor i posant en pràctiques els seus coneixements, després si dona proves que busca realitzar-se a fons, i vol una vida superior, llavors, se li dona entrada als Lumisials mitjançant un procés d’ensinistrament especial.

Quan el devot del sender està preparat per al curs probatori, la primera prova que li toca passar és la de Guardià del Llumbral o enfrontament amb el seu propi Satanàs, el que ha estat el nostre guia i Mestre durant moltíssims segles. Em recordo que allà per l’any de 1949, un deixeble del llavors Hierofante de Misteris Menors Aun Weor, i després de més de quatre mesos de castedat absoluta va ser sotmès a la prova del Guardià un dia 27 de juliol. Es trobava aquell principiant en un lloc solitari, ell estava en l’intern, més no ho sabia, quan va invocar al Guardià del Llumbral, aquest no es va fer esperar, explicava aquell principiant que primerament va sentir un fred de mort, el temps que estava clar va anar posant-se cada vegada més fosc, augmentant també aquell fred i una olor nauseabunda que el feia estremir de pàvor, va sentir desitjos de sortir fugint, però la força Crística que ja havia acumulat en el seu organisme per mitjà de la transmutació alquímica, Arcano A. Z. F., li va donar valor per romandre en aquell lloc indesitjable. De sobte va veure que venia cap a ell una bèstia amb figura de simi, totalment peluda, de banyes en el front que li brillaven i trinxaven quan es movien, de nas i boca com de mula, i li va dir: De manera que em vols abandonar? Així em pagues tot el que t’he afavorit? Em canvies per aquest home que no coneixes? I ell li va contestar ple de pàvor que sí l’abandonava, la bèstia se li va abalançar en actitud d’atac, el principiant ho va conjurar, però de res li va valer aquella feble conjuració d’un home dèbil i atemorit, però es va recordar que era un Chela del Crist i ho va conjurar en nom del Crist i així va retrocedir una mica, cada vegada que se li abalançava, demanava protecció al Crist i als seus estimats Mestres i li deia: tu no pots ja contra mi, jo et venceré i la bèstia es va retirar proferint amenaces de tota classe. La intranquil·litat d’aquell deixeble va ser immensa, degut a que el Hierofante havia sortit amb direcció a una altra ciutat i això requeria almenys tres dies d’absència, però al retorn li va preguntar i aquest li va respondre: Us felicito, vas sortir bé de la primera prova amb el Guardià del Llumbral, aquest ser és el teu propi satanàs, a ell has servit i alimentat durant molts segles, i com l’alimento?, va preguntar el temorós estudiant i el Mestre li va respondre, ell s’alimenta de les teves baixes passions, se nodreix dels nostres baixos desitjos, passions morboses, fornicació, adulteri, lupanars i vida bruta, tot això constitueix els mercaders del temple de què ens parlava el Crist, comercien amb el nostre propi temple, ara et toca amb el fuet de la voluntat treure fora de tu a tots aquests mercaders que et van tenir esclavitzat a Satanàs, ara et toca vèncer-los a cadascun d’ells si de veritat vols alliberar-te del mal i prendre el camí blanc.

Per mitjà d’aquesta obra podrem visitar a tots els genis estelars, assistint al temple cor de les estrelles, demanant i treballant amb els àngels estelars, perquè no siguem joguines de les circumstàncies, però primerament hem d’expulsar els mercaders del nostre propi temple, hem d’aprendre a manipular en el nostre propi Altar. Per a això el devot concorre assíduament als rituals dels Lumisials; allà aprèn a estimar i servir a Déu sobre totes les coses i al proïsme, es familiaritza amb aquests rituals i més tard comprèn que tota la informació del ritu del culte té íntima relació amb l’altar viu i descobreix meravelles inconfessables. El JACHIN i BOAZ dels altars es requereixen per al maneig del seu altar i fins i tot arriba el moment en què aprèn a donar els set passos que es requereixen per treballar conscients en l’altar del Déu viu i en presència de la beneïda deessa.

Amb la doctrina de la resurrecció aprenem a matar el cabró que portem dins i així formarem amb el temps el ramat de l’Anyell Pasqual. Així ens lliurem del Senyor del Temps per viure una existència infinita plena de felicitat eterna.