Ddu ɣer ugbur

La Tuɣza

Siwaɣer i wid ur nezmir ara ad xedmen acemma, yal yiwen ad yeqdec di tudert-is, maca ahat ur nezmir ara ad neɛref ayɣer i d-yettili yal yiwen.

Ma yella kra i d-yesɛan azal s tidet deg umaḍal-agi, d tussna n iman-nneɣ, drus win i yeẓran iman-is yerna ɣas akken ur yettwamenniɛ ara, yettɛeṭṭil ad naf di tudert-nneɣ kra n win yesɛan lmeɛna n uɣerbaz.

Mi ara yeqneɛ yiwen s wayen i ilaq ad yexdem di tmetti, yettarra lḥerfa-s d tira n yinelmaden, d din, yettbeddel s tidet d amazun n tmetti.

Win yeẓran lḥerfa-s neɣ win yufan iman-is, ad iɛeddi seg ubeddel ameqqran, ur yettnadi ara ɣef lmerta, ur yettɛawen ara pulus, cciɛa, tajmilt, lfeṛḥ-is yella deg wayen ara yefk ad yerr i tsɣaṛa taɣezfant, taẓẓawt, ur neẓri ara seg lǧiha n laṣel-is.

Aseḥḥar deg waya akk d akken lmeɛna n UɣERBAZ ur tesɛi ara kra i d-yettilin d NEK, ɣas akken ur yettwamenniɛ ara NEK yekkṛeh lḥerfa-nneɣ acku NEK kan i yettmennin pulus d axṣar, amkan, cciɛa, atg.

Lmeɛna n UɣERBAZ, d ayen i yellan d laṣel-nneɣ; d ayen yellan zdaxel, d taẓẓawt, d ayen yellan deg iman-nneɣ.

Lmeɛna n uɣerbaz tesserwi ɣer wergaz ad ixdem s uswir d uswir n tidet i temsirin timeqqranin ɣef lexṣas n yal yiwen. Yella ayen yeqqen kan acku NEK yekkṛeh lḥerfa s tidet.

Lmeɛna n UɣERBAZ tesserwi-yaɣ ɣef ubrid n teḥṛuft ilaḥiqen, ɣas ma ilaq ad neddukel s ṣṣber ɣef yal aɛyub, tamurt ukeccuden d tira n tumert.

Ass-nni i deg wergaz yezmer ad yini tideţ “NEK ẒRIƔ ANWA ILLAƔ U WAYEN YELLAN D UɣERBAZ-IW S TIDET” seg yiwet n teswiɛt ad yebdu ad yidir s uqader d tayri. Argaz am-agi yidir deg lxedma-s, lxedma-s deg-s.

S tidet drus kan i yellan d irgazen i yezmren ad hedṛen akka, s tidet seg wul. Wid iheddṛen akka d wid yextaṛen wid yesɛan deg uswir aqemmum lmeɛna n UɣERBAZ.

Ad naf UɣERBAZ-nneɣ S TIDET D BERRA N YAL CCEK, ugur amaɣlan yewɛer, ugur i d-yettilin deg lsas n yal ugur n tmetti.

Ad naf neɣ ad naf UɣERBAZ-nneɣ ilaḥiqen yettemcabin s tidet ɣer ad naf agerruj yesɛan azal.

Mi ara yaf yiwen n umezdaɣ s leḥqaniyya d ṣṣeḥḥ-is berra n yal ccek lxedma-s s tidet d ilaḥiqen, yettarra iman-is ɣef waya i yiman-is UR YETTBEDDIL.

Mi ara yettemcabin UɣERBAZ-nneɣ s lekmal d ṣṣeḥḥ ɣer umkan i deg nella di tudert, nessenfay lxedma-nneɣ am tira n yinelmaden s tidet, bla tamḥeqra d yimi n tezmert.

Xedma imir kan di wemkan ad nesɛu tamḥeqra, ussan neɣ yimin ad nbeddel lxedma, ad yaɣ-d lfeṛḥ s tidet, d taẓẓawt ɣas akken ilaq ad neddukel s ṣṣber ɣef iberdan iḥezzanen.

Di tbaḍnit nezmer ad neẓer mi ara umkan ur yettemcabin ara ɣer UɣERBAZ n umdan, imir kan yettxemmem kan ɣef PLUS.

Amezruy n NEK d PLUS. Pulus pulus, pulus cciɛa, pulus usenfar, atg atg atg. Akken yella ilaq i yiwen ad yuɣal d aṭṭaf, aɣellaq, ad yeɣweṛ, ad yeqqerreq, ad yettɛawan, ad yeqqerreq.

Ma neɣra taqbaylit s ṣṣeḥḥ, nezmer ad nẓer drus deg tudert umkan yettemcabin ɣer uɣerbaz ilaḥiqen.

Ma neɣra s tbaḍnit tijmaɛin yemxalafen n uɣersan, nezmer ad neddukel belli di kra n teswiɛin lxedma yettemcabin ɣer UɣERBAZ ilaḥiqen.

Mi ara nḥuss s tbaḍnit ɣer tnezzayin yettwaḥeṛṛmen, ɣas d ayen yellan seg ugmuḍ neɣ seg utaram n umaḍal, nezmer ad neddukel ɣef lexṣas akk n lmeɛna n UɣERBAZ. Wid i wumi qqaren “ILEMẒIYEN IWLAHEN” tura ttaṭṭafen s ufus s yirden, ṭṭfen tilawin ur nesɛi ara d ayen ad ttwakeren ussan. Ur ufin ara amkan-nsen di tudert, ddren ur ssinen ara am REBELDES SIN CAUSA akken “ad beddlen kra”.

Yeqqerreq uswir Caótico n tmetti deg wakud-agi n tnekra n umaḍal.

Yiwen ur yefṛeḥ s lxedma-s acku amkan ur yettemcabin ara ɣer uɣerbaz, ttidiren iselṭanen n lxedma acku yiwen ur yebɣi ad yemmet s laẓ, maca iselṭanen ur yettemcabin ara ɣer UɣERBAZ n wid yesselṭanen.

Aṭas n imeqqranen ilaq ad ilin d udmawen neɣ d imɣuzen. Aṭas n iɛeggaden ilaq ad ilin d imeqqranen u aṭas n imeqqranen ilaq ad ilin d axeyyaḍen. Aṭas n imseddafen n uqeṛṛuc ilaq ad ilin d imeqqranen u aṭas n imeqqranen ilaq ad ilin d imseddafen n uqeṛṛuc, atg atg.

Imdanen llan deg imukan ur ten-yettemcabin ara, ur yesɛi ara kra i d-yettilin d UɣERBAZ-nsen ilaḥiqen, ɣef waya taɣerma tametti tetteddu d lɛib. Waya yettemcabin ɣer amotor i d-yellan yettwaɛdel s icuba ur t-yettemcabin ara u d-yettili s timmadt-is ur yella ara d ddɣel, d afsus, d uẓmaẓ.

Di tbaḍnit nezmer ad neddukel ar sser ɣas akken yiwen ur yesɛi ara lḥerfa i UɣERBAZ akken ad yili d amḍiq, amusnaw adini, amḍiq aserti neɣ aqerru n yal tuddsa taruhant, tusnakt, tira, taɣdemt, atg. Imir kan yettxemmem kan ɣef PULUS u yettaɛra ad yexdem usenfar u pulus usenfar s aserri yeɣḍel ara ad yefk.

Yella deg-s mi ara umkan ur yettemcabin ara ɣer UɣERBAZ ilaḥiqen d-yettili d aɣellaq.

Deg wussan-agi yemɣarren i deg nedder, amkan n umaɣal yettwaṭṭaf s uɛelleq seg aṭas n imbaznen ur yesɛi ara UɣERBAZ i Tasdawit. D-yettili seg ddɣel am-agi d aɣellaq, d aɛyub u lexṣas n tayri s tidet.

Aṭas n wid i yexdem Tasdawit ɣef yimi ad afen pulus akken ad ttxelsen usenqes-nsen di Tasdawit n Ddwa, Sser neɣ Tasdawit n Talalit neɣ kan acku ur ufin ara kra pulus ad xedmen. Wid yettwakeren seg ubeddel iɣewwanen d inelmaden.

Umaɣal uɣerbaz s tidet tura yewɛer ad t-naf u d tazzla tameqqrant i yezmer ad yaɣ-d inelmaden n uɣerbaz, takulit d tesdawiyin.

UɣERBAZ n umaɣal yettwaḍfen s ṣṣeḥḥ seg tira n tefsut ɣef GABRIELA MÍSTRAL i wumi qqaren TIRA N UMAƔAL. Yeqqar umaɣal n tmurt yettudun ɣer TIDƔER I UMAƔAL ASEGREW:

“Fki-iyi-d tayri yiwet, n uɣerbaz-iw: acu-t uɛyub n ṣṣbaḥ ad yili yezmer ad yesserɣi teɣzi-w seg yal teswiɛin. Amaɣal, ɛdel-iyi-d ad yeqqim ussan, d-yettuɣal ddɣel. Kkes-iyi-d seg-i yimi amḥeqran-agi n tidet ur yettwaɣalen ara i mazal-iyi-d yettɛawan, tira tameẓẓugrant n tɣerrada d-yettali seg-i mi ara w-iyi-d yexdem lxir, ur iyi-d yexdem kra aḥsas n lexṣas, ad iyi-d ttun wid i sɛelmeɣ”.

“Fki-iyi-d ad iliɣ d tama kan n tayri, akken ad zwireɣ ad hḥerzeɣ am-tenta ayen UR NELLI D UČČU-W. Fki-iyi-d akken ad xedmeɣ seg yiwet seg telmeẓyin-iw d tamuɣli-w akken ad tt-qqneɣ deg-s teɣzi-w i yewɛren, akken wussan n yimi-w ur nettɣenni ara pulus”.

“Ssers-iyi-d d aḥeqqani Unjil-ik deg wakud-iw, akken ur ttbeddaleɣ ara tameɣra n yal ass u yal teswiɛt ɣef”.

Anwa yezmer ad yebɣu aqlaɛ aɣewwan i wumi ttunefken seg umaɣal akka yesɣaṛa, seg lmeɛna n UɣERBAZ-is?

Umdan yettawi UɣERBAZ-is ɣef yiwet seg tlata iberdan-agi: tamezwarut: AD-UFI seg tira tameqqrant. Tis snat: tamuɣli n tɣawsa tameɣzult. Tis tlata: amḍiq drus n yimawlan d imeqqranen ufan UɣERBAZ n yinelmaden s tmuɣli n tɣawsiwin-nsen.

Aṭas n wid ufan UɣERBAZ-nsen deg tallit iḥezzanen seg tudert-nsen, ɣef tilawt i d-yettwaṭṭfen iḥezzan akken ad yettwaṣebber.

GANDHI yella d aɛeggad kan, mi ara yili d yimi n uɛeddi ɣef izerfan n Hindúes deg Afrika Ufella yeṭṭef aɣrib-is ɣer Lhend u yeqqim ad yeḥrez tira n warraw n tmurt-is. Tɣawsa n tallit tesserwi ɣer UɣERBAZ n tudert-is akk.

Wid yesɛan lxir ameqqran n tmetti, ufan UɣERBAZ-nsen ɣef yiwet n tnekra n tilawt i d-yettwaṭṭfen ad yettwaṣebber. Ad nmektay OLIVERIO CROMWELL, baba n teḥṛuft tinaglizit; Benito Juárez, aɣewwaɣ n Meksik ijdiden; José de San Martín d Simón Bolívar, babat n timunnent n Umalu Ameriki, atg., atg.

JESÚS, CRISTO, BUDHA, MAHOMA, HERMES, ZOROASTRO, CONFUCIO, FUHI, atg., llan d irgazen deg tallit tamezwarut n umezruy ɛelmen ad fehmen UɣERBAZ-nsen s tidet u hḥussen yimi ɣer taɣect d-yettilin seg INTIMO.

TAƔURI TABERKANIT ttwessawer akken ad afen ɣef iberdan yemxalafen, tira tetteḍsut n inelmaden. Iberdan i yesseqdac uɣur yettɣimi deg wakud-agi akken ad afen UɣERBAZ n inelmaden, llan berra n yal ccek d imesxuṭṭen, d uẓmaẓ d yemeqqranen.

Iselṭanen n UɣERBAZ ttwaxedmen seg imbaznen yettaṭṭafen s uɛelleq amkan n imeqqranen.

Deg kra n tmura zwireɣ ad kecmen ɣer imeqqranen d UɣERBAZ, sersan inelmaden ɣer ttwakeren taɣewwant tameqqrant. Sexdamen-asen asesta ɣef tusnakt, umezdaɣ, tusnakt tadawsant, atg.

Ayen yesḥezzan deg iberdan-agi d wid i wumi qqaren TEST taɣewwant, adɣar Y.Q, yeddukel ɣer ṣṣeḥḥ n walluɣ.

Akken tella tawsit n tiririt, akken ttwaccerḍen, inelmaden imir kan ttwagalben deg yiwet seg tlata ibaciyeren. Amezwaru: Físico Matemáticos. Tis snat: Tusnakiwin Tidawsaniwin. Tis tlata: Tusnakiwin Timettiwin.

Seg Físico Matemáticos ttidiren imɣuzen. Ixeṭṭanen, itranen, ifireḍen, atg.

Seg Tusnakiwin Tidawsaniwin ttidiren Ifarmaṭen, imeddukalen, Tusnakiwin Tidawsaniwin, Udmawen, atg.

Seg Tusnakiwin Timettiwin ttidiren Iɛeggaden, tira, imeqqranen deg Tusnakt d Tira, imuddaren n lxedma, atg.

Aɣawas n uɣur di yal tamurt yemxalaf, yella d ṣṣeḥḥ ur yella ara di yal tamurt tlata ibaciyeren yemxalafen. Deg aṭas n tmura yella baciyer kan u mi ara yeɣṛi win yellan yettɛeddi Tasdawit.

Deg kra n tmura ur yettwaḥsab ara ttawiḍ n UɣERBAZ n yinelmaden u wa yettakkes tasdawit s yimi ad yesɛu taɣerma akken ad ikkes tudert-is, ɣas akken ur ttekkan ara s temsal yellan deg-s, s lmeɛna n UɣERBAZ-is.

Llant tmura i deg yettwaḥsab ttawiḍ n UɣERBAZ n inelmaden, llant tmura i deg ur yettwaḥsab ara. D uẓmaẓ ad ur nessewsef ara UɣERBAZEN ɣer inelmaden, ad ur nesseḥsab ara ttawiḍ nnsen d temsal yellan deg-sen. D imehbal iselṭanen n UɣERBAZ d ayen akk iheddṛen ɣef isestanen, TEST TAƔEWWANT, adɣar Y.Q., atg.

Iberdan-nni n uḥsab n UɣERBAZ ur yessenfayen ara acku alluɣ yesɛa teswiɛin-is n tnekra u ma uḥsab yella deg yiwet seg tewsiɛin-agi, d-yettili d ddɣel d yimiɛɛuq n yinelmaden.

Imeqqranen zmren ad duḍlen belli alluɣ n inelmaden yesɛa, am lebḥeṛ, agugru u d agessar, pulus-is u minus-is. Yella Bio-Ritmo deg tulya tamɣarant d tamɣart. Yella daɣen Bio-Ritmo i alluɣ.

Di teswiɛin iḥeqqaniyen tulya tamɣarant tella deg PLUS u tin tmɣart deg MINUS neɣ uɣal-d. Alluɣ yesɛa daɣen PLUS-is d MINUS-is.

Win yebɣan ad yessen tussna n BIO RITMO nessewseq ad yeɣṛer tira i wumi qqaren BIO RITMO ttwarun seg AɣERSAN SSEMUSNAW GNÓSTICO ROSA-CRUZ, Doctor Amoldo Krumm Heller, Udmaweb uɛsker n Uɛsker Meksik u Amaɣal n Udmawen n Taqbaylit n Berlin.

Neqqar s ṣṣeḥḥ belli tnekra taɣewwant neɣ uswir n asenger taɣewwant ɣef tilawt yewɛer n uḥsab yezmer ad yaɣ-d inelmaden ɣer ddɣel deg uḥsab zwireɣ-UɣERBAZ.

Neqqar belli uɛeddi kan seg ammas n ubeddel yettlilen ad yili seg adɣar, seg tamlilt, seg tamlilt tameqqrant, neɣ seg lxedma yewɛer, atg., yezmer ad yawi-d tnekra TINTELFALTILA ɣas akken alluɣ yella deg PLUS u ad yawi inelmaden ɣer ddɣel deg uḥsab zwireɣ-UɣERBAZ.

Neqqar belli tnekra kan teqqnen ɣer ammas n uẓar, talvez deg tukksa d tɣemra, neɣ deg ammas aɣewwan, atg., yezmer ad yawi inelmaden ɣer ddɣel deg uḥsab zwireɣ-UɣERBAZ.

Neqqar belli taɣersa kan, azenzeg n uɣerḍem yetwakkes, uɣerḍem asenger yettwaḥṛez, aɣellaq, atg., yezmer ad yexdem aqlaɛ-is iḥezzanen ɣef alluɣ ad t-yawi ɣer ddɣel deg uḥsab zwireɣ-UɣERBAZ.

Taɣuri taberkant tsellmed belli germa n UɣERBAZ tella, ur telli ara kan deg ammas intelletal maca daɣen di yal yiwen seg udiyaḍ iḥeqqaniyen n Psikofisiología n taɣersa taberkant.

Yella ur yettɛeṭṭil ad yettwaḥsab xemsa imukan isikhinen i wumi qqaren Intelekto, Emoción, Ubeddel, Uẓar d Tɣemra. D uẓmaẓ ad ntxemmimeɣ belli intellekto d ammas kan n Cognición. Ma yettwaḥsab kan ammas n uqellaɛ akken ad duḍlen ttawiḍen n UɣERBAZ n kra n uselmad, ugar ma neddem tazmart tameqqrant i d-yettili d ayen iweɛren i umdan u i tmetti, nettdem deg uɣalat acku germa n uɣerbaz ur telli ara kan yella deg ammas intelletal maca daɣen, di yal yiwen seg udiyaḍ iḥeqqaniyen Psiko-Psikológico n umdan.

Ubrid kan yella yella akken ad duḍlen uɣerbaz s tidet n inelmaden d TAYRI VERDERO.

Ma yimawlan n twacult d imeqqranen ttduklen deg umtawa akken ad ḥeqqeqen deg wexxam d uɣerbaz, akken ad ḥussun s ṣṣeḥḥ yal lxedmat n inelmaden, zmren ad duḍlen temsal yellan deg yal yinelmaden.

D ubrid kan yella yellan yezmer ad yaɣ-d yimawlan n twacult d imeqqranen akken ad duḍlen lmeɛna n uɣerbaz n inelmaden.

Waya yeqqaɛ tayri s tidet n yimawlan d imeqqranen u yella d ṣṣeḥḥ ma ulac tayri s tidet n yimawlan d yemma u imeqqranen iḥeqqaniyen n uɣerbaz i yezmren ad zewren s tidet ɣef ixdimen-nsen, imir kan temsalt-agi tetteddu kan.

Ma iqerraten bɣan s tidet ad ssiwlen ɣer tmetti, ilaq ad ssufɣen imbaznen seg leǧameɛ s uɛelleq n tixsi.

Ilaq ad yebdu wakud amaynut uɣrib ɣef yal tama n uselmed n TAƔURI TABERKANIT.

Inelmaden ilaq ad hḥerzen izerfan-nsen s tixsi d-yessenfayen seg iqerraten imeqqranen n uɣerbaz s tidet. S lfeṛḥ yella uslaɛ ameqqran n tilɣuɣat, u inelmaden sɛan uslaɛ-nni.

Deg kra n tmura mazal llan deg uɣerbaz, takulit d tesdawiyin, kra n imeqqranen yessewsefen ur llin ara s tidet n uɣerbaz, amkan yettṭafen ur yettemcabin ara ɣer temsal yellan deg-sen. Imeqqranen-agi ur zmiren ara ad ssewsfen i wiyaḍ acku ur zmiren ara i yiman-nsen ad ssewsfen.

Yella ur yettɛeṭṭil imeqqranen iḥeqqaniyen n uɣerbaz i yezmren ad ssewsfen s uẓar i inelmaden.

Ilaq ad neɛref belli yimi n ulɣu n NEK, umdan yessewseq s timmadt-is ad ttwaliwan azwan yemxalafen deg usenfar n tudert. Ileẓmanen d teẓlamziyin sɛan azwan ɣef uɣerbaz, wiyaḍ ɣef ubrid u wiyaḍ ɣef wexxam.

Ma yella yettwabɣa ad duḍlen UɣERBAZ n ilemẓi neɣ n teẓlemẓi ilaq ad ttwalin deg uɣerbaz, deg wexxam u mazal deg ubrid.

Lxedma-agi n tmuɣli zmeren kan ad t-xedmen yimawlan d imeqqranen s tidet deg tukksa.

Ger uɣur yesɛan tallit mazal yella uswir n tmuɣli n ucceṛḍen akken ad kksen uɣerbazen. Inelmaden i yettwanefken deg umezdaɣ s ucceṛḍen i ugugru garan-nni imir kan yettwaḥsab belli aɛeggad yezmer ad yili u win yetwanefken deg tusnakt tadawsant yettwaserres am udmawen deg tazmert, u win deg tusnakt, am umaɣzan ad yili, atg.

Uswir-agi d uẓmaẓ akken ad kksen UƔERBAZEN d ayen ibaṭlen acku alluɣ yesɛa d-yettalin-is d d-yettɣimin-is ur yelli ara kan deg tallit udiyaḍ am-neẓṛa maca daɣen deg kra n tegwanin iḥeqqaniyen ijdiden.

Aṭas n imaraten i yellan deg uɣerbaz llan d inelmaden ddɣalen seg tɣerma ttekkren di tudert am imeqqranen s tidet n iles. Aṭas n imɣuzen isemmanen sɛan i lebda deg uɣerbaz ucceṛḍen amesxuṭṭen deg Tusnakt d aɣerban n umadal u aṭas n udmawen llan deg uɣerbaz ddɣalen deg tusnakt tadawsant u tusnakt taberkant.

Yeqqerreq aṭas n yimawlan anida ad yeɣṛen ttawiḍ n warraw-nsen kan ẓren deg-sen ad dawren ÉGO-nsen iwlahen, NEK taɣewwant, MI MISMO.

Aṭas n yimawlan iɛeggaden bɣan warraw-nsen ad dawren deg umesxuṭṭ u aṭas n wid yesɛan ddɣel bɣan warraw-nsen ad dawren ad sseɛden yimin-nsen ur sɛan ara kra ad ttḥaqqeqen lmeɛna n uɣerbaz-nsen.

NEK yebɣa i lebda ad yerkeb, ad yessers ɣer taɣlast taɛellayt, ad yessers iman-is u mi ara yeqqerreq d-yettili, imir kan bɣan ad afen yimi n warraw-nsen ayen ɣef yiman-nsen ur zmiren ara ad afen. Yimawlan-agi ṭṭfen ilemẓiyen d teẓlamziyin deg taɣerma d imukan ur yesɛi ara kra ad ttwaliwan lmeɛna n UɣERBAZ n wenta.