Ddu ɣer ugbur

Ssneɣ Sslen

Deg umadal, llan aṭas n wid yettmeslayen i yettaǧǧan lɣella s tẓewwaqt n yiles-nsen, maca drus i mazal wid yessnen ad ḥesssen.

Ad ḥessseḍ d ayen iweɛṛen, drus i mazal wid yessnen s tidet ad ḥesssen.

Mi ara yemmeslay umazday, tamazdayt, win yessawalen deg temlilit, amḍiq n medden yettban-d yettḥaz deg wayen yeqqaṛ, am akken iteddud deg yal awal n win yettmeslayen, kullec yettban-d am akken ttḥessisen, am akken llan deg lemmerḥ, maca deg wul n yal yiwen llan kra i yetturjumman yal awal n win yettmeslayen.

Win yetturjumman d nekk, d iman-iw, d nekk s timmad-iw. Amahil n win yetturjumman d ad yerr awal n win yettmeslayen d ayen nniḍen, d ayen ur nessin.

Nekk yetturjumman ɣef leḥsab n wayen yeqqaṛ wul-is, tmuɣliwin-is, tuggdiwin-is, zzux-is, tukerreḍ-is, ṛṛay-is, tira-is, atg.

Inelmaden deg uɣerbaz, tinelmadin, wid yellan deg umḍiq n medden i ttḥessisen, s tidet ur ttḥessisen ara win yettmeslayen, ttḥessisen iman-nsen, ttḥessisen “EGO” nsen, “EGO” nsen iḥemmlen ad ixeddeɛ, ur yeqbil ara ayen yellan, ayen yettidirun, ayen yesɛan azal.

Anagar deg lemmerḥ d amaynut, s wallaɣ usdil, ilelli seg lmuzayen n wayen iɛeddan, deg wadda n teqbilt, nezmer s tidet ad nḥessseḍ mbla ma yekcem win yetturjumman iweɛṛen, isem-is nekk, iman-iw, nekk s timmad-iw, “EGO”.

Mi ara yili wallaɣ yettwaxdam s tira, yettɛawad anagar ayen i yesɛa yezmer ad yexdem.

Wallaɣ i yettwaxdamen s tmuɣliwin n azal n waṭas n wayen iɛeddan, yezmer ad iwali ass-a anagar ɣef leḥsab n wallalen iweɛṛen n wayen iɛeddan.

Ma nebɣa ad nessen ad nḥessseḍ, ma nebɣa ad nlemmed ad nḥessseḍ bac ad naf ayen amaynut, ilaq ad nedder ɣef leḥsab n tmuɣli n tallit-nni.

D ayen yesɛan azal ad nedder seg tallit ɣer tayeḍ mbla ma nɛeṭṭel ɣef wayen iɛeddan, u mbla ma nerra ṛṛay ɣef wayen ara d-yasen.

Tidet d ayen ur nessin seg tallit ɣer tayeḍ, allen-nneɣ ilaq ad ilint daymen deg lemmerḥ, deg wadda n teqbilt, ilelliyin seg wayen i yeqqaṛ wul, u seg tmuɣliwin, bac ad ilint s tidet d tigeblitin.

Imazdayen d tmazdayin n uɣerbaz ilaq ad slemden inelmaden-nsen d tinelmadin-nsen azal meqqren i yesɛa unadi ad nessen ad nḥessseḍ.

Ilaq ad nlemmed ad nedder s tmusni, ad nesnerni allen-nneɣ, ad nesnerni tikli-nneɣ, ṛṛay-nneɣ, wayen i nḥussu.

Ulac deg yella ma nesɛa taẓuri taɣurmant, ma ur nessin ad nḥessseḍ, ma ur nezmir ad naf ayen amaynut seg tallit ɣer tayeḍ.

Ilaq ad nesnerni anadi, ad nesnerni tignatin-nneɣ, ad nesnerni wid-nneɣ, ayen akk yellan, atg.

D ayen ur yezmir ad yili win yellan d win yellan d win yellan deg wadda mi ur nessin ad nḥessseḍ.

Allen icemqemren, iweɛṛen, yettunɣalen, ur ttɛeqqilen ara daymen ad ḥesssen, ur ttɛeqqilen ara daymen ad afen ayen amaynut, allen-nni kan ad fhemment, kan ad fehmen s wudem ur nessin ara n tira ur nessin ara n win yetturjumman uɣrib isem-is nekk, iman-iw, “EGO”.

Ad yili win yellan deg wadda d ayen iweɛṛen aṭas, yeqqen ɣer wadda n teqbilt. Yiwen yezmer ad yili d win yellan deg wadda deg lebsat, tiseqqumaṛ, tɣerdayin, tikerrusin, tigemmiwin, maca mazal deg wul-is d win iweɛṛen, d win iweɛṛen, d win yesɛan lmuzayen.

Win yessnen ad yedder seg tallit ɣer tayeḍ, iteddu s tidet deg ubrid n win yellan deg wadda s tidet.

Win yesɛan allaɣ d ageblit, usdil, iǧehden, deg lemmerḥ, iteddu deg ubrid n win yellan deg wadda s tidet.

Win yeldi i kullec amaynut i yeǧǧan lmuzayen n wayen iɛeddan, tmuɣliwin, wayen yeqqaṛ wul, tuggdiwin, atg., iteddu s tḥegga deg ubrid n win yellan deg wadda s tidet.

Allaɣ yettunɣalen yettidir yettwaḥbes deg wayen iɛeddan, deg tmuɣliwin, zzux, tḥemmli iman, wayen yeqqaṛ wul, atg.

Allaɣ yettunɣalen ur yessin ara ad iwali ayen amaynut, ur yessin ara ad iḥessseḍ, yettwaxdam s tḥemmli iman.

Wid yettḥemmlen “MARXISME-LENINISME” ur qebblen ara ayen amaynut; ur qebblen ara “tikelt tisṛebɛa” n kullec, “TAḤDIMT TISṚEBƐA”, ɣef tḥemmli iman, ḥemmlen iman-nsen aṭas, ṭṭfen deg tira-nsen timaterialistin ur nessin ara, mi ara ten-nerr deg tamurt n wayen yexḍen, mi ara ten-nuken ayen ur nessin ara n wayen xedmen, ad refden aɣil-nsen azelmaḍ, ad walin allen n ussaɛ-nsen, ad fken asirem amecṭuḥ, ad ṛuḥen.

D wid-nni i yettunɣalen, allen iweɛṛen ur nessin ara ad ḥesssen, ur nessin ara ad afen ayen amaynut, ur qebblen ara ayen yellan axaṭer ttwaḥebsen deg tḥemmli iman. Allen i yeḥemmlen iman-nsen aṭas, allen ur nessin ara “tudert taɣurmant”, allen iweɛṛen, allen icemqemren, kan ad ḥesssen i “EGO” nsen iḥemmlen.

“TADABUT TAZWARA” tessellemad ad nḥessseḍ, tessellemad ad nedder s tmusni.

Imazdayen d tmazdayin n uɣerbazen, ulaɣen, tizuniyin ilaq ad slemden inelmaden-nsen d tinelmadin-nsen ubrid i yellan s tidet n tudert yellan deg wadda.

Ulac deg yella ma neqqim mraw d mraw d semmus iseggasen neɣren deg uɣerbaz, ulaɣ, tizuniyin, ma neffeɣ nekkni deg wul-nneɣ d izɣalen deg ṛṛay-nneɣ, tira-nneɣ, wayen i nḥussu d lɛadda-nneɣ.

Nḥwaǧ “TADABUT TAZWARA” deg wadda axaṭer tarwa n tegnit tessaɛɛel tazzwara n tallit tamaynut.

Yewweḍ-d lweqt n “TINQILAB TAẒIDT”, yewweḍ-d lweqt n “TINQILAB TAZWARA”.

Wayen iɛeddan d wayen iɛeddan, yefka-d lɣella-s. Ilaq ad nefhem azal meqqren n tallit deg i nedder.